Carnaval de Solsona

Facebook
Twitter
Instagram

El carnestoltes

Quan la ciutat de Solsona va recuperar el seu Carnaval, de mans de la Joventut Solsonina, ho va fer sense voler trencar els vells esquemes que la memòria popular recordava dels anys trenta. Així, doncs, aquell soldat elevat a la categoria de rei que personificava la festa a les saturnals romanes i que després el cristianisme va convertir en un ninot, fa anys que arriba solemnement a la ciutat. Damunt d’una carrossa i envoltat d’una espectacular rua, les autoritats i la resta de la comparseria el reben amb tota la pompa que es mereix.

La festa gaudeix d’unes autoritats pròpies: l’ajuntament de Carnaval. Aquesta peculiar corporació apareix ja en el primer any i és una clara burla als regidors del consistori i a la resta de forces vives: guàrdia civil, mossos d’esquadra i església. Els regidors porten, enlloc de la medalla del càrrec, una ceba penjada al coll, per allò que són de la ceba. Pel que fa a l’església, no hem d’oblidar que Solsona és seu del bisbat i, per tant, no hi podia faltar la figura del Bisbe.

Una vegada acabats els actes protocol·laris, com haver d’arrossegar tot el dia l’enorme clau de la ciutat que se li entrega, es puja a la plaça Major on el predicador llegeix el sermó. Els versos recitats són punyents, crítics amb les institucions, els governants i les seves actuacions. Rimen com poden i, en el cas de Solsona, s’hi afegeixen algunes estrofes “allatinades” en honor a la capitalitat de bisbat que tenim. Aquest va ser el primer acte recuperat dels que es feien abans de la Guerra.

El Carnestoltes solsoní, com no podria ser d’una altra manera, també és diferent a la de la resta de carnavals, ja que no és un personatge anònim, sinó que és un solsoní amb cara i ulls. Fet que amb els anys ha esdevingut tot un honor poder ser el carnestoltes.

L’afortunat Carnestoltes regna durant tota la setmana la ciutat de Solsona, fins que arriba el dimecres de cendra on tants dies d’excessos passen factura i inevitablement, el Carnestoltes mor. La vetlla, la processó pels carrers del nucli antic i la posterior cremada (cada any el taller Casserras realitza un ninot caricaturesc del Carnestoltes) són dels primers actes recuperats l’any 1971 i que s’han convertit amb els més emotius i carregats de simbologia de la festa.

Als encontorns del recinte de l’Escola Arrels de Secundària, es duu a terme la cremada de la figura i un espectacular castell de focs artificials. Per acabar, la baixada de gegants representa l’apoteosi final. Aquesta cloenda és difícil de relatar, s’ha de viure. Us imagineu com a mínim una dotzena de gegants, d’aquells que reparteixen llenya, ballant el Bufi més de dues hores seguides, amb despenjada del ruc inclosa, fins que a les dotze de la nit, a l’hora de la Ventafocs, els músics deixen de tocar?

Altres enllaços: Història · Comparses · Gegants · El ruc · Carnaval Infantil